El preu de l’arròs percebut pels productors ha caigut un 38 % en dos anys, fins als 0,31 euros per quilo, una davallada que, segons les organitzacions agràries, genera pèrdues de més de 834 euros per hectàrea. Davant d’esta situació, l’Associació de Productors Agraris del Delta de l’Ebre (PRODELTA), Unió de Pagesos (UP), Revolta Pagesa i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) reclamen a les administracions quatre mesures urgents per a garantir la continuïtat de les explotacions i preparar la pròxima campanya.
Les entitats assenyalen que els ingressos procedents de la venda de la collita ja no cobrixen els costos de producció, inclosa la remuneració dels agricultors i els salaris dels treballadors. Segons les seues estimacions, els ajuts vinculats als fertilitzants i al gasoil, que sumen 113,65 euros per hectàrea, només compensen aproximadament el 12 % del desequilibri econòmic, fins i tot tenint en compte les aportacions de la política agrària comuna (PAC).
La primera demanda és que la Generalitat i el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació concedisquen “un ajut extraordinari i temporal” per a compensar les pèrdues acreditades durant la campanya del 2026. Segons el president de PRODELTA, Toni Almudeve, les compensacions s’haurien d’adreçar directament als agricultors i són necessàries per a mantindre l’activitat de les explotacions i evitar l’abandonament del cultiu.
La segona petició se centra en l’accés a eines i tecnologies per a combatre les plagues, les males herbes i les malalties que afecten els arrossars. Les entitats demanen agilitzar les autoritzacions excepcionals de productes fitosanitaris quan no hi haja alternatives raonables, facilitar-ne els usos menors i les ampliacions d’ús.
Segons les organitzacions pageses, disposar de més alternatives permetria reduir les pèrdues de producció i els costos, a més de limitar el risc que les plagues i les males herbes desenvolupen resistències als productes utilitzats.
Una tercera reivindicació és que la Generalitat assumisca la totalitat del cost de les saponines utilitzades per a controlar el caragol maçana, tant el producte com l’aplicació. “Necessitem una gestió eficient, la pagesia no ha d’assumir el cost de combatre un problema que no ha provocat”, ha remarcat Almudeve.
La quarta proposta reclama al Govern espanyol que defense davant les institucions europees mesures comercials per a protegir els productors comunitaris. Les organitzacions argumenten que els productors europeus estan sotmesos a exigències laborals, productives i ambientals que, segons afirmen, no sempre es complixen en els països d’origen de l’arròs importat.
Les entitats vinculen la continuïtat econòmica del sector amb la conservació del delta de l’Ebre. Les prop de 21.000 hectàrees d’arrossars del territori funcionen temporalment com una zona humida i proporcionen aliment i hàbitat a l’avifauna, a més de contribuir al manteniment del paisatge i la biodiversitat.
Esta funció ambiental depén de l’activitat dels agricultors i de la gestió de l’aigua que duen a terme les comunitats de regants. Les organitzacions advertixen que les dificultats econòmiques poden posar en risc la continuïtat del cultiu i, en conseqüència, la gestió dels hàbitats associats als arrossars.
La producció d’arròs arriba enguany a les 131.752 tones
La producció d’arròs a Catalunya arribarà a les 139.369 tones esta campanya, de les quals 131.752 corresponen al delta de l’Ebre, la principal zona productora del país. Segons les estimacions de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), la collita es manté en nivells de normalitat després del descens provocat per la sequera del 2023. Al delta de l’Ebre es conreen 19.912 hectàrees d’arròs, mentre que les comarques gironines en concentren 1.098, amb una producció prevista de 7.616 tones.
La collita prevista és lleugerament superior a la de 2025 i un 2,5 % més elevada que la mitjana del període 2019-2022, quan la producció es va situar en 138.247 tones anuals, segons les dades aportades per la FCAC. El rendiment mitjà a Catalunya ha sigut de 6,63 tones per hectàrea, tenint en compte totes les varietats.
La campanya va començar amb retard a causa de les pluges intenses de l’hivern, que van dificultar els treballs de preparació dels camps. Posteriorment, les temperatures elevades i les nits tropicals de l’estiu van perjudicar el desenvolupament d’algunes varietats. Tot i això, l’evolució del cultiu ha permès obtindre rendiments que s’ajusten als habituals, segons Alejandro Morales, responsable d’arròs de la FCAC.
Un dels canvis destacats d’esta campanya és el predomini de les varietats de gra redó o mitjà, del tipus japònica, tradicionalment cultivades al delta de l’Ebre i vinculades a la gastronomia del territori. Estes varietats ocupen el 96 % de la superfície arrossera declarada a Catalunya. En canvi, el conreu de les varietats de gra llarg ha retrocedit considerablement respecte de les campanyes anteriors, fins a situar-se en unes 1.000 hectàrees, segons la Federació de Cooperatives.
